Abans de res voldria comentar que el projecte intento tirar endavant es diu SEMPREDECANTU, i per tant, mentre el projecte tingui aquest nom, amb el qual busco la imprescindible implicació dels aficcionats, doncs l´M3 “intentarà” anar majoritàriament de cantu. Aquest any el cotxe ha evolucionat una miqueta, i per tant es pot anar més ràpid. Això pot induir a pensar que en els revolts en els que no derrapo és perquè busco fer un bon temps, i no és així, simplement és que no me n’he sortit. Lògicament si vas més a poc a poc pots derrapar a cada revolt, però també és cert que la derrapada no serà ni de bon tros tan llarga, i sobretot tan espectacular. També heu de saber, i ja ho he comentat en alguna crònica, que els trams amb plens de sotracs són molt trencadors, i per tant teòricament els cantus són inexistents. El que passa és que poden més les ganes que l’enteniment.
Per començar tenim Santa Pellaia, que és un tram que m’agrada, pel tipus de traçat i asfalt, tot i que un pèl massa estret en alguns llocs. Li posaria una nota alta. Disfrutem força. Els Àngels, igual que l’anterior, tenim una passada de notes i una de repàs, ja que el Costa Brava el vam fer sense notes 100%. La primera part força adequada a la nostra conducció, amb la paella esquerres, que ja em surt bastant bé, crec, i la segona part, després de passar pel Santuari ja està bastant ple de bots. Tot i així un bon grapat de revolts els fem força espectaculars en part degut a la degradació extrema dels pneumàtics, cosa que facilita el tema. En aquesta segona part es va desprendre un tros del pneumàtic, i va anar donant cops pels baixos fins que es va arrencar del tot.Pas per l’assistència, posem 2 rodes noves al darrera i cap als 3 següents trams. Canyet, que ja l’espero, resulta que es neutralitza dos cotxes abans de sortir nosaltres. Haurem d’esperar la segona passada. Toca St. Grau, on a pocs revolts de la sortida, les rodes, encara impolutes, no aguanten el que pensava i trepitgem sorra, amb la qual cosa s’allarga la derrapada més del previst i la paret es comença a fer més grossa. Per poquet no toquem, i seguim. Dues paelles més endavant, divetides i llavors s’arriba a les cases, on l’asfalt torna a estar bastant trencat, que implica que no es pot anar de cantu. Per acabar la primera passada per tots els trams ens queda La Ganga, que també té una superfície poc adient per anar de cantu.
Arribem de nou a Santa Pellaia: surto amb moltes ganes, fent alguns trams molt espectaculars, una mica massa animat que fa que tregui la pols del paracops; una mica més endavant, en unes superenllaçades, també em falta carretera i estem a punt de sortir a la terra. Finalment arribem, jo disfrutant a tope i el copi també, o com a mínim ho sembla, doncs en alguns revolts se’m posa a riure. Els Àngels, igual que la primera passada, però al Santuari li agafo bastant el tema i m’agrada com ho passem. Tornem a assistències, el cotxe va bé, la barra estabilitzadora no s’arrenca com en els altres rallyes (bé, la veritat és que ja no l’he muntat...). Ara sí que toca el torn de Canyet, que llàstima no haver fet les dues passades perquè haguessim pogut polir alguns revolts per fer-los més espectaculars. Tornem a Sant Grau, on és a la primera part en la que podem portar a terme la conducció que ens agrada. La segona part està molt "batxejada", tot i així, en algun revolt surt un cantu bastant impressionant, degut a la velocitat i als bots que fa el cotxe. I arribem al final, contents d’haver acabat el rallye sense incidents.Propera prova: possiblement l’Osona
Salutacions!
David Abad
fotos: FOTOCURSA
