Després de no poder ni tan sols prendre notes d’aquest rally, arribem a les verificacions en un dia de caire plujós, la qual cosa em fa somriure després d’un any de sequera. Què voleu que us digui, m’agraden les condicions delicades, i a més a més la despesa en rodes baixa exponencialment.Bé, arriba l’hora de la veritat, dissabte dia 9, el terra és moll, (biennnn!), ens dirigim cap a Tossa, per disputar el primer tram, ni més ni menys que 20 km. La participació en aquest rally em porta bons records, com aficionat, i em sento un xic nostàlgic. Comencem el tram més llarg, amb un asfalt bo, una amplada generosa, un terra lliscós i bastantes corbes amb relativa visibilitat, la qual cosa ens facilita la feina, que només és una: ANAR de CANTU!! El cotxe, després de la nova evolució, frens, suspensions, rodes, ... no l’havia provat gaire, i gens en moll, com tampoc havia provat el nou autoblocant (made in BAPORO). Tot sembla que va correcte i sense cap ensurt arribem a Sant Feliu.
La Ganga és el segon, amb un asfalt bastant deteriorat, que tot i tenir un bon recorregut, quan l’asfalt no està finet, m’obliga a anar finet a mí, doncs si no el risc de trencar-ho tot és massa elevat. Tot i això no puc evitar fer algunes derrapades en els llocs on hi ha públic. El tercer tram és Santa Pel·laia, que torna a tenir un asfalt bo, amb una carretera més aviat estreta, però amb un bon grapat de revolts. Aquest tram ja te trossos secs i trossos humits, i això ho fa bastant més complicat. Crec que ens va sortir prou bé, tot i que el final no va ser del tot perfecte, per culpa de no conèixe’l.Després del tercer tram, pas per l’assistència on em recollen un bieleta de l’estabilitzadora posterior i anem per la segona passada als mateixos trams. El quart no comença massa bé, doncs hi ha un accident que obliga a neutralitzar-lo. Es va sense casc i tan sols fem alguna derrapada molt controlada allà on hi gent, per donar-los un petit alicient. El cinquè seguim amb la mateixa filosofia, no trencar massa el cotxe, tot i que algunes derrapades són “inevitables”. Al sisé tram ja li començo a agafar el traç, i em vaig animant, sobretot a la part del final on hi ha un bon grapat de corbes que van perfecte per enllaçar-les, disfrutant molt i crec que donant un bon espectacle, llàstima que no hi hagi una tercera passada.
Arribem a mig rally, i comencem a fer els altres tres trams. Les condicions tornaran a ser complicades, ja que hi haurà trams que es faran a ple sol i d’altres amb pluja. Això porta molts mals de cap als que tenen pneumàtics de sec i de moll. Aquest apartat nosaltres, de moment, el tenim fàcil.
Setè tram, Sant Grau, que si no recordo malament en aquesta primera passada va ser quan ens va caure no tan sols aigua sinò també neu o aigua-neu. En els primers kilòmetres l’adherència és més aviat delicada, però la segona part, té un asfalt que tot i estar mullat s’agafa moltíssim, de manera que ni volent aconseguim fer algun “cantu”. En aquest tram vam fer un bon scracth, el 39è, que a més a més el vem repetir a la segona passada.
Arribem al vuité tram, Els Àngels, amb una primera part, de pujada, molt maca, amb la típica paella de la masia i més endavant el Santuari, on ja comença una baixada amb zones molt ràpides i plena de bonys, on resulta més difícil fer derrapades. A més a més, els pneumàtics posteriors ja estan bastant aprofitats i comencen a arrencar-se trossos sensers de la banda de rodadura. Per tant, el final l’hem de fer conservant una mica i el copi m’ho va recordant perquè les ganes que hi poso m’ho fan oblidar.El nové tram és La Bisbal, (La Ganga a l´inrevés), per tant amb un asfalt massa trencat per practicar el derrapatge i sobretot amb les gomes posteriors amb perill de perdre tot l’aire pel seu estat tant degradat.
Al començar la quarta secció, noto alguna cosa “desagradable” en el comportament del cotxe, però no n´hi faig massa cas i continuo, pensant que poden ser les noves rodes posteriors que són de diferent dibuix. És a la segona passada dels Àngels, on cap al final de tram es trenca alguna cosa que fa soroll: és l’estabilitzadora. El darrer tram el fem a poc a poc per no trencar-ho més del que està. De fet, en arribar al taller no hi ha només l’estabilitzadora arrencada, sinó també el suport esquerra del pont posterior, completament arrencat.
Resumint: un rally sense ensurts, en el que hem disfrutat molt, i que tot i els km, no s’ha fet llarg doncs les estones d’espera eren realment curtes, i això sempre s’agraeix.
David Abad
fotos: FOTOCURSA
