Notícia

De cantu 13/10/2004
Crònica del Rally Empordà
Aquest rallye no el vam poder preparar com ens agrada pel que fa als reconeixements. D’entrada hi vaig anar amb un amic, company de feina, que això dels rallyes no és precisament lo seu, i que evidentment no ho havia fet mai abans. De tota manera hi va posar moltes ganes i ràpidament ens anàvem entenent. Només hi va haver una cosa que no va arribar a captar: els canvis de rasant. Quan veia la simbologia no se’n recordava del que volia dir, i quan l´havia d´escriure em preguntava quin simbol era; ben curiós. Tot i posar-hi ganes no teníem massa temps, amb la qual cosa Coll de Revell ens va quedar sense notes, dos trams amb una passada de notes i un parell de repàs, i un altre amb només notes i una passada, és a dir, que no anava massa sobrat. De tota manera, normalment faig 4 passades en total, i ja vaig bastant bé, i aquesta passada que no vaig poder fer és la passada de la confiança, la que et permet anar una mica millor. Bé dons, tenim el que tenim i endavant. Els trams m’agraden força, excepte Cladells, que a les zones d’asfalt vell sembla que el cotxe es desmanegui. De fet va ser a la segona passada de Cladells on el pont del darrera, del costat dret, va caure i ens va obligar a abandonar.

Al primer tram em van fallar els calculs de gasolina, no pel fet de posar-ne poca, perquè quan li toca omplo i s’ha acabat, el cas és que en alguns revolts el cotxe es quedava sense benzina, amb el que això implica. El rallye anava avançant i això era gratificant, dons volia dir que el cotxe anava bé i nosaltres també. Tot i que no vam acabar –ens van faltan dos trams– ja haviem fet un bon tros, més del 70% i aixó ja és bastant gratificant. Com a coses a destacar, a Coll de Revell vam fer un petit recte, sense sortida de carretera ni res, a Cladells un cantu per la cuneta, suposo que la roda del davant es devia aixecar (si algú ho té filmat que m’ho digui, si us plau!), i a Osor unes humitats ens van fer patinar més del compte, amb la qual cosa els aficionats crec que es van espantar una mica, però res més. L’assistència aquesta vegada va ser autoassistència, és a dir, que ens la feiem el Xavi i jo (simple problema de calers, per cobrir el cost de l’assistència d’un rallye es necessiten uns 12 nous col·laboradors).

Gràcies a tots els que us heu implicat, i la resta que també gaudiu dels “cantus”, a veure si us animeu. Si podem, sortirem al Viladrau.

David Abad
fotos: FOTOCURSA