Com ja va sent habitual, no vam poguer fer grans reconeixements, però bé, amb un parell de passades més les notes, ja anem bastant bé. Quatre trams que es feien tres vegades, sumant més de 100 km cronometrats. No està gents malament, tant per les màquines com pels participants. El tram de La Roca, en sentit Taradell, d’uns 5 km era el primer, a on provariem el comportament del cotxe, una incògnita fins ara, ja que muntavam llantes de 17” i per tant pneumàtics diferents. Al darrera 225/45/17 i al davant 205/40/17, degut a les geometries de la suspensió que de moment no admet en roda més gran. Patia per si ens passava com als primers rallyes, on el comportament era trista i clarament subvirador. Afortunadament no va ser així i excepte els primers 300m, on s’aguantava molt, després es comportava força bé. El conduia molt a gust.També com a novetat, finalment s’han muntat frens una mica més grossos al davant, de 290mm i pinces de quatre pistons, Galfer-AP Racing. La veritat és que pel tipus de conducció que portem a terme, no en fem una demanda excesiva, i els de sèrie no ens anaven malament.
El següent tram és La Trona, d’uns 12 km, que es fa de baixada, i que la volta que s’ha de donar per anar al inici del tram es fa pesada. Aquest tram el vam fer l’any passat a l’Open, i poc o molt va quedant una mica. Això sempre va bé per intentar afinar una mica més en les derrapades. En general diria que força bé, les corbes mítiques com el mirador i les escombreries molt espectaculars, i unes quantes més. Era una baixada on em sentia molt còmode, i tot i no haver-hi gent a molts llocs feiem igualment una conducció ”Sempredecantu”.Coll de Gomara, curtet, d’uns 5 km, era el tercer tram, amb una primera part que encara coneixem poc, però que és molt propícia per nosaltres, tot i que ja dic que no li vam treure tot el suc que es podia. A més a més, està una mica trencat i llavors el cotxe pateix molt. Seguidament, sense treurens el casc cap a Espinelves-Sant Julià, tram més llarg, també d’uns 12 km, molt interessant perquè el feiem en sentit invers en alguns trams coneguts. En aquest, la baixada del Coll de Buc està realment trencada, i també la fem “xino-xano”, excepte en els metres al costat de l’eix que hi posem ganes, tantes que a la dreta del final, plena de sorra, tot i anar amb més precaució no puc evitar la virolla, afortunadament sense conseqüències, tan sols una petita marca al paracops (bufff, menys mal). La rotonda de baix molt maca, i la corba de la cantina sembla ser que no és lo meu: balancejada cap a un costat i cap a l’altre, que em passo i posats a fer acabo de fer la volta, i amunt. Més endavant també hi ha un parell de corbes, esquerra per dreta paella, que venen a pèl, a més a més hi ha cuneta per allargar encara més la derrapada.
Comencem la segona passada, ja sense cap virolla, en la mateixa línia de conducció. La tercera, ja de nit, sense graella de fars només es presta a anar de cantu a llocs molt concrets. El cotxe ha aguantat bé, nosaltres no tant. Després de la darrera assistència entreguem el carnet de ruta i ja no entrem al parc tancat, ens retirem. Estem cansats, no comptem per al campionat, i ja hem fet el rally que volíem. Propera prova, diumenge 21, la Pujada a Arenys.
David Abad
fotos: FOTOCURSA
