El dissabte 3 d´abril va tenir lloc la presentació oficial de la I Copa Propulsió al circuit de Can Padró. Recordem que aquesta interessant iniciativa neix d´una constatació: les curses en carretera (rallys i muntanya) són cada cop menys espectaculars. Efectivament, degut als avenços tècnics dels cotxes actuals, especialment les millores en suspensions i neumàtics de les dues darreres dècades, els cotxes de competició cada cop s´aguanten més. Afegim-hi l´abassegador domini numèric dels cotxes de tracció davantera i ens trobem que l´espectador a peu de carretera cada cop pot gaudir menys de l´art del derrapatge controlat, tan habitual anteriorment fins i tot en cotxes amb molta menys potència que els d´ara. 
Aquest campionat, per tant, té l´objectiu d´incrementar l´espectacularitat i diversió del públic als nostres rallys i pujades. Tots els participants disposen de cotxes de propulsió i es comprometen a fer una conducció generosa que no oblidi l´espectador, més enllà d´anar a buscar el millor temps. L´incentiu no serà tant la classificació, sinó el “Premi a l´equip més espectacular 2004”, concedit pels organitzadors al guanyador per votació popular (a la web www.copapropulsion.com ). Per ara una dotzena de pilots han donat resposta a la iniciativa, i d´altres es troben a punt de fer-ho.La jornada a Can Padró va començar amb un bon dinar a la masia, on el temes de conversa ja feien olor de benzina. Més tard vam pujar al circuit per a la presentació de cotxes i pilots. Vam poder veure el Ford Sierra Cosworth de Josep Lluís Morera-Fernando Guillen, el Talbot-Lotus de Ramon Garcia-Xavi Ramirez, el Seat 124 FL 2000 de Lluís Mas-Elisenda Martí, el BMW M3 E36 de Jordi Trius-Isaac Pujol, i els BMW M3 E30 de Pere Morera i de David Abad-Xavi Güell (aquest darrer equip amb el cotxe particular d´en David, tot esperant el de curses). Més tard s´hi afegiria el Sierra Cosworth de Prieto.
Completaran la llista d´aquesta l Copa propulsió els Sierra Cosworth d´Alfredo Mesalles, Jordi Zurita, Jaime Abad i Ferran Vilamitjana, el BMW M3 E30 de Josep Angel Barros i el 124-1600 d´Elisenda Martí, absents d´aquesta presentació.
Al nostre entendre dos cotxes destaquen per sobre els altres (amb el permís del modern M3 E 36 de Trius i el simpàtic Seat de Mas): el magnífic M3 E30 ex-Bassas de Pere Morera i el Talbot-Lotus de Ramon Garcia. El primer es veu excel·lentment preparat, amb uns acabats impecables. El so de l´escapament lateral deixa endevinar l´abundància de cavalleria sota el capó, una delícia sentir-lo a Can Padró. El segon posa la nota exòtica i ens porta a l´època dels cotxes de Grup 4 (algú se´n recorda?). Els neumàtics amb llanta de 13" són gairebé tan amples com alts, molt diferents dels actuals. Dos vehicles que val la pena veure, encara que sigui al parc tancat.
Però l´espectacle de debò anava a començar sobre la pista. La furgoneta-carpa que van muntar els de +GAS donava un aspecte professional a la reunió, que tenia molt de trobada d´amics amb ganes de passar-ho bé. Va sortir primer el Talbot-Lotus i en Ramon Garcia (que confessa anar molt en compte amb el cotxe i no tenir-lo del tot per la mà) es va començar a animar amb la seva joguina. El resultat van ser alguns cantos notables i fins i tot una virolla espectacular que va deixar alguns metres de pista enfangats. El BMW de Pere Morera era molt esperat però el seu propietari no va poder oferir l´espectacle desitjat en tenir problemes de canvi. El cotxe no s´havia provat anteriorment i acusava els lògics problemes de joventut. Un per un, tots van anar sortint a la pista a oferir-nos el millor de la seva conducció. Així, Josep Lluís Morera va regalar-nos algunes virolles més, el Seat de Mas també va acabar sortint pel decorat, el BMW de Trius va impressionar de nou i el Cosworth de Prieto es va sumar a la festa.Punt i apart mereix l´actuació de David Abad. És veritat que jugava "a casa" i es coneix el circuit com el palmell de la mà. Però això no treu mèrit al festival que va muntar amb el cotxe de diari. El grinyol de neumàtics es sentia des de tot el circuit, la cua del BMW va fer el doble de kms que el tren davanter. Era una meravella veure´l agafar les enllaçades de baixada sense deixar de derrapar, o balancejar el cotxe per a les paelles, en una mostra de conducció clarament exagerada però molt generosa amb el públic. Tothom qui va voler va poder anar-hi de copi, i no van faltar candidats. Les sensacions des de dins son difícils de descriure, per a un conductor normal surten de tota lògica.
En resum, els assistents ens ho vam passar molt bé. El bon ambient va ser la tònica del dia i si hem de jutjar pel que vam veure, la I Copa Propulsió neix amb bon peu. La pujada al Suro no va ser significativa pels pocs cotxes participants, però el Guilleries, el dia 24 d´abril donarà la mesura del que podem esperar aquesta temporada amb aquest nou campionat. Estem segurs que els seguidors a peu de carretera ho agrairan.Trobareu més fotos a la secció "fotos" de SempreDeCantu.